El que fa bonic el desert -va dir el petit príncep-, és que algun lloc amaga un pou…

Em va sorprendre entendre tot d’una aquella resplendor misteriosa de la sorra.

Quan era petit, vivia en una casa antiga i la llegenda deia que hi havia un tresor enterrat. Però la casa on vivia amagava un secret al fons del cor…

-Si- vaig dir al petit príncep- tant si es tracta d’una casa, com de les estrelles o del desert, el que fa que tinguin bellesa és invisible!

D’Antoine de Saint-Exupeéry – El petit príncep

el petit princep